| |
 |
_Principis en els quals es basa |
|
• Participació. Tots els agents que intervenen de forma directa i/o indirecta en el procés educatiu hi són partícips. Tant els centres de les diferents etapes com les diferents àrees de l’Ajuntament, les diferents entitats i associacions, que liderats per l’IMEC porten a terme diferents línies d’intervenció.
• Coordinació. És indispensable una coordinació entre tots els implicats que per una banda redueixi els esforços de intervencions que moltes vegades es dupliquen (per la ignorància del que fan els altres) i per l’altra, per marcar coherència entre les diferents actuacions. Una coordinació que potenciï alhora un llenguatge comú entre els diferents representants i que marqui punts de partida conjunts i línies de continuïtat comunes.
• Consens i diàleg. Perquè tots els implicats tenen coses a dir i són vàlides totes les propostes si estan ben liderades i es porten a terme de forma coherent en una mateixa línia que beneficiï a tothom. Perquè el diàleg és la base de l’entesa i si volem aconseguir una entesa a nivell global, cal començar pels espais més propers: el municipi.
• Coherència. Perquè dins un municipi és indispensable treballar de manera coordinada garantint itineraris vàlids, pròxims a la gent i suficientment diversificats perquè s’ajustin a les demandes i requeriments de la població.
• Descentralització. Perquè el municipi és l’entitat més propera al ciutadà i és qui pot conèixer millor les necessitats del seu entorn i perquè és qui coneix millor les possibilitats que li ofereix l’espai i les persones que hi formen part.
• Qualitat. Perquè no únicament s’han d’oferir serveis que cobreixin les deficiències observades, també és important establir un sistema de prevenció que possibiliti la detecció dels problemes abans no s’estenguin i que afavoreixi que els problemes no emergeixin i que a més es pugui garantir la millora dels serveis existents.
• Cohesió. Perquè la cohesió de tot el teixit social bé molt determinada per l’educació. És a partir de l’educació que hem de iniciar un procés que acabi per eradicar les diferències socials fins aconseguir l’equitat, i que la interculturalitat es contempli com un enriquiment social i no com una forma de divisió social.
• Sostenibilitat. Perquè l’educació integral ha de tenir present també el seu entorn, un entorn del qual se n’ha de tenir cura i del qual se’n ha de tenir una consciència ciutadana en una línia de continuïtat.
• Valors comuns. Perquè vivim en una societat que està modificant els seus valors -amb la mutació d’alguns i l’increment d’altres, fins ara desconeguts o que passaven desapercebuts- cal crear un coneixement i un consens que ens permeti acollir aquells que puguem considerar com a vàlids i eradicar els que considerem més injustos. |
| |
|
|
|
